Les webs 2.0, una eina d'aprenentatge i un canal de comunicació entre família i escola.
En l’actualitat, les tecnologies de la informació i la
comunicació estan presents en el nostre dia a dia i tenen un fort impacte en la
nostra societat. Infants i joves creixen, especialment, rodejats de la televisió i internet, fins i
tot podríem dir que la internet agafa més força; per això és fonamental
ensenyar-los a ser crítics amb el volum d’informació que els hi arriba des dels
diferents mitjans.
Des dels centres educatius s’ha de treballar perquè
infants i joves aprenguin a fer-ne un ús adequat, formant així persones
crítiques, capaces de contrastar informació i decantar-se pel més objectiu i
per allò que s’ajusta, en major mesura,
a les seves pròpies creences i conviccions; els professors des de
l’àmbit educatiu, són els responsables de vetllar i treballar perquè se’n faixi
una adequada utilització didàctica d’aquesta eina, cada cop més imprescindible.
Com bé reflecteix la lectura: Educación 2.0 ¿marca, moda
o nueva visión de la educación?, tot procés formatiu requereix d’un esforç
cognitiu i físic i en ocasions aquest esforç es limita a tancar i obrir pàgines
web; el que denominen la cultura “mouse” o “clic”. Des dels centres
educatius s’ha d’incentivar a què els
infants participin en la construcció de coneixement, fomentar el concepte
d’intel•ligència col•lectiva, on cadascú pot aportar un gra d’arena. Una de les
característiques de l’educació 2.0, és assimilar el canvi de paradigma entre
passar de la transformació d’informació a la construcció del coneixement i crec
que aquest és un punt clau que els professors han d’interioritzar per poder-ho
transmetre als seus alumnes i famílies. S’ha de treballar perquè la comunitat educativa, en general, es
converteixi en usuaris actius de les xarxes, i no pas es mantinguin passius.
L’ús de l’ordinador i les xarxes en els centres
educatius, repercutirà en el procés d’ensenyança aprenentatge dels alumnes, i
en les habilitats que professors i alumnes hauran de posar en marxa i adquirir
per tal d’optimitzar al màxim l’ús d’aquesta eina de treball.
Els ordinadors s’han d’integrar en les aules com una eina
engrescadora que permet als alumnes
gaudir d’aprendre. Les “cazas del tesoro” seria un clar exemple
d’activitat didàctica que requereix de l’ordinador i que permet als infants
l’adquisició de coneixements sobre un tema, desenvolupar destreses de recerca
de informació a la web i millorar la destresa de lectura i comprensió de texts,
tes punts forts que resumeix LUZÓN (2001), a més a més, d’aprendre a aprendre i
gaudir del procés. Un altre aspecte positiu d’aquestes activitats és que la
seva elaboració no suposa un alt grau de dificultat ni d’especialització en el
camp, els propis professors poden elaborar-los, el que permet focalitzar al
màxim els continguts que es volen treballar i adaptar-lo a les necessitats i
característiques del grup classe, fonamental per tal que els infants assoleixin
els objectius preestablerts i sigui una eina útil i funcional.
Els canvis que es produiran en el sistema educatiu, són
canvis que repercutiran en el nostre entorn, i a l’inversa, per això l’escola
ha de donar resposta a les exigències de la societat actual, d’aquí radica la
importància d’introduir les TICs en el sistema educatiu. D’aquesta manera
professors i alumnes hauran d’adquirir competències dins aquest camp; les TICs
han de passar a formar part de la filosofia del centre, han d’aparèixer en el
projecte educatiu de centre i han d’estar incloses en el currículum, això serà
el primer pas perquè es produeixin canvis metodològics en els processos
d’ensenyança aprenentatge, perquè es produeixi una clara transformació en la
forma d’ensenyar i aprendre.
Les tecnologies de la informació i comunicació ja
disposen d’una atracció inherent per part dels joves, ho demostren els estudis
plasmats en l’article: Educación 2.0. ¿Marca, Moda o nueva visión de la
educación?, el qual ens indica que, els fillets de 13 anys consumeixen un mitja
de 13 llibres a l’any a diferència dels joves de 25, els quals en consumeixen
de 1 a 4, i l’augment de consum que fan d’internet en contraposició a la
televisió. Es necessari, per tant, que optimitzem aquesta eina, que per ella
mateixa ja desperta la curiositat i l’interès dels més petits i li extraguem
totes les potencialitats de les quals disposa per tal de contribuir a formar
integralment a l’alumnat i preparar-los per viure en una societat i en un món
globalitzat, on la comunicació entre societats, cultures, països és clau. La
globalització està condicionada per les tecnologies de la informació i la
comunicació, per això els alumnes, i la comunitat educativa en general, han de
saber-les manejar i fer-ne un ús adequat.
Partint de la importància d’una comunicació fluida entre
família i escola per tal d’assegurar l’èxit educatiu, en les línies següents em
centraré en aquest aspecte i en què ens pot beneficiar l’educació 2.0.
Com bé ens diu el model de l’usuari que va definir
Cunningham (1988), els mestres són un servei per a les famílies i estan en
situació d’igualtat amb aquestes, cap dels dos sistemes es situa per damunt o
per sota de l’altre, ha de ser una relació de col•laboració. Hem de voler
conèixer quins són els interessos de les famílies ja que és d’aquesta manera
que s’aconseguirà que escola i família
caminin juntes i que per tant hi hagi coherència entre el què és fa a l’àmbit
familiar i el que és fa a l’àmbit escolar. La cooperació entre els dos sistemes
contribuirà a un major èxit escolar de l’infant, que és l’objectiu comú
d’escola i família.
Per aconseguir-ho s’han d’optimitzar al màxim l’ús dels
canals de comunicació, ja que això és la clau per un bon intercanvi
d’informació entre família i escola.
L’escola haurà d’estar oberta a les famílies, haurà de donar a conèixer
què és el que es fa a l’escola. A l’hora
de comunicar-se amb les famílies és imprescindible tenir en compte les
característiques dels destinataris, per poder respondre a les necessitats de
pares i mares, ajustant els canals de comunicació a les particularitats de cada
llar.
Com millor sigui la relació entre família i escola, com
més es fomenti la participació de les famílies en el funcionament del centre,
major serà la implicació i l’interès dels infants en les activitats que es duen
a terme a l’aula.
Per això és adient utilitzar diferents canals de
comunicació, com poden ser: entrevistes, reunions col•lectives, agenda, diari
d’aula, però també webs 2.0, com pot ser el blog d’aula, el blog del centre
educatiu, un grup de facebook amb els pares, mares i professors i depenent de
l’edat dels infants, també conjuntament amb ells. Les webs 2.0 faciliten el
compartir informació, construir i compartir sabers, incerteses, inquietuds i
dubtes. A més a més, hem de ser
conscients que estam en una societat on les presses ens guien, les famílies
estan immerses en un ritme de vida frenètic i el fet d’oferir-los canals de comunicació
com són algunes webs 2.0, permeten fer arribar la informació desitjada a un ventall més ampli
de llars, una informació que podran compartir i recórrer a temps complert.
