L'ús de les TICs en la comunitat educativa

Les webs 2.0, una eina d'aprenentatge i un canal de comunicació entre família i escola.

En l’actualitat, les tecnologies de la informació i la comunicació estan presents en el nostre dia a dia i tenen un fort impacte en la nostra societat. Infants i joves creixen, especialment,  rodejats de la televisió i internet, fins i tot podríem dir que la internet agafa més força; per això és fonamental ensenyar-los a ser crítics amb el volum d’informació que els hi arriba des dels diferents mitjans.

Des dels centres educatius s’ha de treballar perquè infants i joves aprenguin a fer-ne un ús adequat, formant així persones crítiques, capaces de contrastar informació i decantar-se pel més objectiu i per allò que s’ajusta, en major mesura,  a les seves pròpies creences i conviccions; els professors des de l’àmbit educatiu, són els responsables de vetllar i treballar perquè se’n faixi una adequada utilització didàctica d’aquesta eina, cada cop més imprescindible.

Com bé reflecteix la lectura: Educación 2.0 ¿marca, moda o nueva visión de la educación?, tot procés formatiu requereix d’un esforç cognitiu i físic i en ocasions aquest esforç es limita a tancar i obrir pàgines web; el que denominen la cultura “mouse” o “clic”. Des dels centres educatius  s’ha d’incentivar a què els infants participin en la construcció de coneixement, fomentar el concepte d’intel•ligència col•lectiva, on cadascú pot aportar un gra d’arena. Una de les característiques de l’educació 2.0, és assimilar el canvi de paradigma entre passar de la transformació d’informació a la construcció del coneixement i crec que aquest és un punt clau que els professors han d’interioritzar per poder-ho transmetre als seus alumnes i famílies. S’ha de treballar perquè la  comunitat educativa, en general, es converteixi en usuaris actius de les xarxes, i no pas es mantinguin passius.

L’ús de l’ordinador i les xarxes en els centres educatius, repercutirà en el procés d’ensenyança aprenentatge dels alumnes, i en les habilitats que professors i alumnes hauran de posar en marxa i adquirir per tal d’optimitzar al màxim l’ús d’aquesta eina de treball.

Els ordinadors s’han d’integrar en les aules com una eina engrescadora que permet als alumnes  gaudir d’aprendre. Les “cazas del tesoro” seria un clar exemple d’activitat didàctica que requereix de l’ordinador i que permet als infants l’adquisició de coneixements sobre un tema, desenvolupar destreses de recerca de informació a la web i millorar la destresa de lectura i comprensió de texts, tes punts forts que resumeix LUZÓN (2001), a més a més, d’aprendre a aprendre i gaudir del procés. Un altre aspecte positiu d’aquestes activitats és que la seva elaboració no suposa un alt grau de dificultat ni d’especialització en el camp, els propis professors poden elaborar-los, el que permet focalitzar al màxim els continguts que es volen treballar i adaptar-lo a les necessitats i característiques del grup classe, fonamental per tal que els infants assoleixin els objectius preestablerts i sigui una eina útil i funcional.

Els canvis que es produiran en el sistema educatiu, són canvis que repercutiran en el nostre entorn, i a l’inversa, per això l’escola ha de donar resposta a les exigències de la societat actual, d’aquí radica la importància d’introduir les TICs en el sistema educatiu. D’aquesta manera professors i alumnes hauran d’adquirir competències dins aquest camp; les TICs han de passar a formar part de la filosofia del centre, han d’aparèixer en el projecte educatiu de centre i han d’estar incloses en el currículum, això serà el primer pas perquè es produeixin canvis metodològics en els processos d’ensenyança aprenentatge, perquè es produeixi una clara transformació en la forma d’ensenyar i aprendre.

Les tecnologies de la informació i comunicació ja disposen d’una atracció inherent per part dels joves, ho demostren els estudis plasmats en l’article: Educación 2.0. ¿Marca, Moda o nueva visión de la educación?, el qual ens indica que, els fillets de 13 anys consumeixen un mitja de 13 llibres a l’any a diferència dels joves de 25, els quals en consumeixen de 1 a 4, i l’augment de consum que fan d’internet en contraposició a la televisió. Es necessari, per tant, que optimitzem aquesta eina, que per ella mateixa ja desperta la curiositat i l’interès dels més petits i li extraguem totes les potencialitats de les quals disposa per tal de contribuir a formar integralment a l’alumnat i preparar-los per viure en una societat i en un món globalitzat, on la comunicació entre societats, cultures, països és clau. La globalització està condicionada per les tecnologies de la informació i la comunicació, per això els alumnes, i la comunitat educativa en general, han de saber-les manejar i fer-ne un ús adequat.

Partint de la importància d’una comunicació fluida entre família i escola per tal d’assegurar l’èxit educatiu, en les línies següents em centraré en aquest aspecte i en què ens pot beneficiar l’educació 2.0.

Com bé ens diu el model de l’usuari que va definir Cunningham (1988), els mestres són un servei per a les famílies i estan en situació d’igualtat amb aquestes, cap dels dos sistemes es situa per damunt o per sota de l’altre, ha de ser una relació de col•laboració. Hem de voler conèixer quins són els interessos de les famílies ja que és d’aquesta manera que  s’aconseguirà que escola i família caminin juntes i que per tant hi hagi coherència entre el què és fa a l’àmbit familiar i el que és fa a l’àmbit escolar. La cooperació entre els dos sistemes contribuirà a un major èxit escolar de l’infant, que és l’objectiu comú d’escola i família.

Per aconseguir-ho s’han d’optimitzar al màxim l’ús dels canals de comunicació, ja que això és la clau per un bon intercanvi d’informació entre família i escola.  L’escola haurà d’estar oberta a les famílies, haurà de donar a conèixer què és el que es fa a l’escola.  A l’hora de comunicar-se amb les famílies és imprescindible tenir en compte les característiques dels destinataris, per poder respondre a les necessitats de pares i mares, ajustant els canals de comunicació a les particularitats de cada llar.

Com millor sigui la relació entre família i escola, com més es fomenti la participació de les famílies en el funcionament del centre, major serà la implicació i l’interès dels infants en les activitats que es duen a terme a l’aula.

Per això és adient utilitzar diferents canals de comunicació, com poden ser: entrevistes, reunions col•lectives, agenda, diari d’aula, però també webs 2.0, com pot ser el blog d’aula, el blog del centre educatiu, un grup de facebook amb els pares, mares i professors i depenent de l’edat dels infants, també conjuntament amb ells. Les webs 2.0 faciliten el compartir informació, construir i compartir sabers, incerteses, inquietuds i dubtes.  A més a més, hem de ser conscients que estam en una societat on les presses ens guien, les famílies estan immerses en un ritme de vida frenètic i el fet d’oferir-los canals de comunicació com són algunes webs 2.0, permeten fer arribar la  informació desitjada a un ventall més ampli de llars, una informació que podran compartir i recórrer a temps complert.